Activitats

8.Relaciona les seguents peces de roba amb la propietat fonamental que les fan aptes per al seu ús.
3-A-Praigues                      1-Alta higroscopicitat
5-B-Roba interior                2-Incombustible
7-C-Mitjes                          3-Poc absorvent
6-D-Camisa d'estiu              4-Suau i llustrosa
1-E-Folre d'americana          5-Proporciona calor
4-F-Bufanda                        6-Elastica                    
2-G-Maies per fer esport      7-Fresca
8-H-Passamuntanyes.           8-aillant termic
dels pilots de F1          
              11. Completa l'explicació del procés de teixir a partir de les paraules seguents.
L'acció de teixr es fa alteler encreuat uns fils longitudinals, l'ordit, amb altres de transversals, la trama. Els elemnts bàsics dels teler son els lliços i la llançadora. Els lliços aixeequen alternativament els fils de l'ordit; quant uns fils son a dalat a baix, es una forma un angle anomenat calada; el fil de la trama d'encreua formant la calada .
12. Explica les diferencias que hi ha entre:
- tintar un teixit es colorar aplicar un color.
· Estampar-lo aplicar un dissenyo
- acabats tradicionals. se hacen a mano
·nous acabats. es fan a màquina
15. Analitza el proces de confecci´per a un tipus concret de peces de roba.
a) aillant termic, inpermeable..
b) poliester perque no absorveix
c) ropa còmoda ; mono botes de muntanya..
18. Reflexiona sobre el teu vestuari personal i respon a les preguntes
a) Fa un mes que no estreno la roba.
b) poc temps em dura la roba
c)  · no et va bé perquè has crescut; si eso me pasa aveces
· Creus que ja fa massa temps que la portes; si eso tambien aveces me pasa pero la sigo utilizando
· Eso no me pasa muy amenudo
· Es fa malbe amb el us intens; no eso no me pasa muy amenudo solo con las bambas o sandalias...

Tipus de teixits plans o de calada

Hi ha molts tipus de teixits diferents segons el tipus de fil, la manera com s'entrecreuen els fils d'ordit amb els fils de trama, l'acabat o el lloc d'origen. Segons el lligament, o convinació dels filsd'ordit.
. El tafetà és el lligament més senzill. Cada fil de trama passa alternativament per sobre i per sota dels fils d'ordit.

. El lligament de sarja fa una mostra en diagonal amb més o menys relleu, i té dret i revés.

ACTIVITATS

6) Explica les diferéncies que hi ha entre les fibres seguent:
-fibra natural: s'obtenen de productes vegetal, animals o minerals.
-fibra química: s'obtenen quant se sotmeten determinats productes de la natura a accions químiques.
-fibra artificial: s'obtenen de la transformació de matèries naturals.
-fibra sintètica: s'obtenen a partir productes derivats de combustibles fòssils.
-llana: es poc resistent, elàstica, absoveix la huminat.
-amiant: es  una fibra mineral lluent.
-fibra aillant: son plaques minerals
-fibra higroscòpica: fibra que permet aillar el calor.

7)Explica quin son els avantatges i els inconvenients que tenen les fibres químiques respecte de les fibres naturals.
Quines de les característiques necessàries de les fibres tèxtils no compleixen altres materials, com ara el paper o el ferro? Les químiques s'adapten a les conticions que nosaltres volem.

Característiques de les fibres

Les fibres com el cotó i el lli són fresques, absorbeixen la humitat i tendeixen a arrugar-se. Per una altra banda, la llauna és poc resistent, elàstica, absobeix la humitat, proporciona calor i repel·leix l'aigua.
L'amiant és una fibra mineral lluent, flexible, que ailla de la calor i l'electricitat, és incombustible i resistent als àcids.
Les fibres artificials com el taió cuproamoniacal, el el raió d'acetat o el raió viscosa són flexibles.

Les fibres naturals

fibres d'origen vegetal: estan formades principalment per cel·lulosa i poden procedir de les llavors, com el cotó i el miraguà; de les tiges, com el lli, el jupte i el cànem;









fibres d'origen animal: estan formades per substáncies a base de proteines i es poden obtenir de la llana d'ovelles i moltons; de pels de cabra.






fibres d'origen mineral: s'obtenen de la descomposició de certes roques, com l'amiant; de metalls dúctils, com l'or i la plata, i del vidre tractat a temperatures elevades.